Possibilitat de reemborsament de l'Impost sobre el patrimoni (2021 i 2022)

L'impost sobre el patrimoni pagat pels exercicis fiscals del 2021 i 2022 es podria retornar si l'impost es declara inconstitucional.

En el nostre butlletí de maig, “Punts clau sobre el nou Impost Temporal de Solidaritat sobre les Grans Fortunes”, ens vam centrar a analitzar el nou impost que el govern central va aprovar al desembre de l'any passat, que és complementari del —o l“”alter ego“ del— Impost sobre el patrimoni i que es va introduir amb l'objectiu del govern d”«harmonitzar» la tributació regional, però amb la clara intenció d'anul·lar les exempcions fiscals establertes per algunes comunitats autònomes en relació amb aquest impost delegat.

De fet, després de l'admissió a tràmit el març i l'abril passats dels recursos d'inconstitucionalitat presentats per les tres comunitats autònomes més afectades per la nova taxa temporal de solidaritat sobre grans fortunes (Madrid, Andalusia i Galícia), vam suggerir considerar impugnar l'impost a la llum d'una possible sentència que el declarés inconstitucional.

Ara que el termini de presentació tant de l'Impost sobre el Patrimoni (IP) com de l'Impost Temporal de Solidaritat sobre les Grans Fortunes (ITSGF) ha finalitzat, i donat l'espectre de la possible inconstitucionalitat que pesa sobre tots dos, ara hi ha l'oportunitat de recórrer les declaracions ja presentades per tal d'evitar que les situacions esdevinguin definitives i, per tant, quedin excloses de qualsevol sentència posterior d'inconstitucionalitat per part del Tribunal Constitucional (TC). En altres paraules, només aquells contribuents que havien recorregut les seves autoliquidacions abans de la sentència del TC es beneficiarien dels efectes d'una possible declaració d'inconstitucionalitat d'aquests impostos.

Pel que fa a la IP, això es deu a la decisió d'admetre a consideració el recurs d'apel·lació per motius d'inconstitucionalitat presentat contra les noves regulacions fiscals introduïdes per Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2021, que va reintroduir l'impost de manera permanent mentre n'augmentava el tipus impositiu del 2,51 % al 3,51 %, la qual cosa significa que ara hem de plantejar-nos impugnar les declaracions fiscals dels exercicis fiscals 2021 i 2022.

La regulació de la IP ha experimentat diversos canvis des de la seva introducció el 1977, començant com una mesura temporal i en gran part informativa, seguida de la transferència de la seva avaluació, administració i recaptació a les Comunitats Autònomes, la posterior desgravació fiscal en el marc del règim 100% i la reinstauració de la seva aplicació a través de la Reial Decret Llei 13/2011
que, tot i que inicialment es va introduir de manera temporal per als anys 2011 i 2012, s'ha anat prorrogant al llarg dels anys. Finalment, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021 l'ha fet permanent, aplicant-la als exercicis financers a partir del 2021, alhora que també estableix un augment del tipus impositiu del 2,51 % al 3,51 %, aplicable a patrimonis valorats en més de 10.695.996,06 €.

El recurs d'inconstitucionalitat es basa en l'argument que la supressió de la naturalesa temporal de l'impost, fent-lo indefinit, equival a la creació de facto d'un nou impost, i, per tant, l'ús de la Llei de pressupostos per dur a terme aquesta reforma podria constituir una extralimitació reguladora que contravé directament l'article 134(7) de la Constitució, que prohibeix expressament la creació d'impostos mitjançant aquest instrument legislatiu.

D'altra banda, l'augment del tipus impositiu podria, al seu torn, soscavar el Article 31 de Constitució, que estableix el principi de capacitat econòmica i prohibeix la naturalesa confiscatòria dels pagaments d'impostos, cosa que podria ser el cas aquí. En aquestes circumstàncies, i atesa la possibilitat que el Tribunal Constitucional doni lloc al recurs, és aconsellable impugnar les autoliquidacions dels exercicis fiscals 2021 i 2022, invocant els esmentats motius d'inconstitucionalitat; si aquestes fossin declarades nul·les i sense efecte, això comportaria un reemborsament de l'impost pagat, juntament amb els interessos corresponents per demora des de la data del pagament fins a la data del reemborsament efectiu.

El procediment començaria amb una sol·licitud de correcció de les declaracions d'autoliquidació presentades i la consegüent devolució de l'impost pagat indegudament, amb la justificació que són nul·les de ple dret per la inconstitucionalitat exposada anteriorment; i, en cas de rebuig, s'hauria de tramitar el recurs a través dels nivells successius de revisió, de manera que aquestes decisions no esdevinguin definitives mentre estigui pendent una sentència del Tribunal Constitucional.

A més, a la llum de les sentències més recents del Tribunal Constitucional i la seva tendència a limitar els efectes de les seves resolucions ampliant l'abast de les «situacions consolidades» – que, per cert, sembla que és avalat, o almenys respectat, pel Tribunal Suprem, a la vista de les seves sentències més recents – és aconsellable impugnar les declaracions tributàries presentades per autoliquidació i evitar que esdevinguin definitives abans que es dicti una sentència. Ens recorden les sentències recents relatives al Reial Decret Llei 2/2016, de 30 de setembre, sobre el pagament a terminis de l'impost de societats per part de les grans empreses, i la normativa que regula l'impost municipal sobre guanys de capital, en què, després de declarar la legislació inconstitucional, nula i sense efecte i de retirar-la del sistema jurídic, el Tribunal va limitar els efectes de la inconstitucionalitat considerant com a situacions consolidades —i, per tant, no afectades per la declaració d'inconstitucionalitat— aquelles liquidacions o autoliquidacions que no
havia estat impugnada en el moment en què es va dictar la sentència.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que impugnar l'autoliquidació comporta la suspensió del termini de prescripció durant el qual les autoritats fiscals poden dur a terme procediments de verificació; per tant, la conveniència de fer-ho s'ha d'avaluar cas per cas en cada situació particular.