La UE, més a prop de donar suport a la prohibició del vel islàmic i altres símbols religiosos a l'entorn laboral i educatiu
La prohibició de l'ús del vel islàmic al lloc de treball pot estar justificada, sense que això suposi una discriminació, tal com opina l'advocada general de la Unió Europea,
Juliane Kokott, que afirma que “la religió és una cosa que, a diferència del sexe o l'origen ètnic, es pot deixar al rober en arribar a treballar”.
El dia 31 de maig se'n van publicar les conclusions, que defineixen la que serà la primera sentència del Tribunal de Justícia europeu sobre aquest assumpte. El veredicte definitiu es coneixerà properament, en un moment en què el debat Europeu sobre la integració de refugiats d'origen musulmà és més obert que mai.
El cas que se'n va a Sentenciar és el d'una ciutadana belga, Samira Achbita, recepcionista a l'empresa de seguretat GS4 que va manifestar la intenció d'utilitzar el vel islàmic. La companyia prohibeix als empleats l'exhibició de símbols religiosos, polítics i filosòfics, i la va acomiadar. Amb el suport del Centre Belga per a la Igualtat d'Oportunitats i Lluita contra el Racisme, va recórrer, i quan la demanda va arribar al Tribunal de Cassació, aquest va decidir elevar la qüestió a la UE.
Kokott considera que la mesura “no pot ser considerada una discriminació directa” sempre que afecti tota mena de símbols religiosos: el turbant dels sikh, la kipá jueva, el crucifix cristià o fins i tot una samarreta amb el lema “Jesús t'estima”, diu. A l'empresa G4S, la norma s'estén als signes de conviccions polítiques o filosòfiques, de manera que afecta igualment un treballador religiós que un ateu.
Així, en aquest cas, no veu “un tracte menys favorable” directament i vinculat a la religió.
“És legítim optar per una política de neutralitat estricta”, sempre que no s'utilitzi com a mecanisme de discriminació indirecta i aquesta política afecti de manera igual per a tots.
En definitiva, sembla que la UE apunta que la religió és més “un aspecte de la vida privada” que no pas una condició invariable. El treballador no pot deixar en el guarda-roba el seu sexe, el color de la pell, l'origen ètnic, l'orientació sexual, l'edat ni la discapacitat en accedir a les instal·lacions de l'empresari, però sí que se li pot exigir una certa cautela a la feina pel que fa a l'exercici de la seva religió així com respecte als seus ideals polítics. Aquest principi s'aplicarà de manera proporcional: més acceptables seran els símbols petits i discrets que els que cobreixin el cap, per exemple. O més estricta podrà ser la norma si el treballador està obligat a portar uniforme, o quan més gran sigui el seu grau de contacte directe amb els clients.
La jurista europea recomana avaluar cada cas de manera individual buscant “un equilibri just entre tots els interessos contraposats” i totes les circumstàncies rellevants del cas concret, així com tenint en compte també la identitat nacional de cada país, en aquest cas Bèlgica. Els jutges del Tribunal de Justícia comencen ara les deliberacions sobre l'assumpte. En general, en tres de cada quatre casos, es guien per l'opinió de l'advocat general.