La finalització dels contractes en els procediments d'insolvència

No és estrany que els contractes, en general, estipulin, com a motius de rescissió, que una de les parts contractants es trobi en estat de preinsolvència, insolvència – en sentit ampli – o que fins i tot ja estigui sotmesa a procediments d'insolvència.

En aquest sentit, cal tenir en compte que el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, que aprova el text refós de la Llei de insolvència, en endavant TRLC – i que ja estava previst en la legislació anterior a la reforma – estableix, a l'article 156, la principi general sobre la validesa dels contractes amb la finalitat de garantir que no es malbarati tot el marc contractual sobre el qual una empresa basa la seva activitat econòmica, i, per tant, salvaguardar la continuïtat de les empreses econòmicament viables que es troben en dificultats financeres.

En conseqüència, després de la transposició de la Directiva sobre marcs de reestructuració preventiva, aquest principi s'ha reforçat, resultant en el la invalidesa de qualsevol clàusula inclosa en contractes subscrits pel deutor abans de la declaració de procediments d'insolvència – encara que s'hagi iniciat la fase de liquidació – que subordini la resolució del contracte a la insolvència d'una de les parts. A més, la llei també prohibeix les clàusules que prevegin la suspensió o modificació de les obligacions assumides per les parts quan es produeix una de les situacions esmentades (una declaració d'insolvència o l'inici de la fase de liquidació). Així, es dóna prioritat als interessos comuns de tots els creditors i s'harmonitzen les normatives en aquesta àrea tant en les fases d'insolvència com de preinsolvència, com els articles 597 i següents, així com l'article 618, TRLC, el mateix principi pel que fa a la validesa continuada dels contractes durant la fase de notificació de l'inici de les negociacions i en els plans de reestructuració.

Tanmateix, cal distingir entre els efectes sobre els contractes amb obligacions recíproques segons que les obligacions encara per complir siguin a càrrec d'una de les parts contractants o de totes dues. En el primer cas, la reclamació o deute atribuïble a la part insolvente s'inclourà en els actius o passius de la massa, segons correspongui; en el segon cas, tot i que això no afectarà la validesa del contracte en qüestió, ambdues parts han de complir les obligacions acordades, i la massa serà responsable de les que vinculen la part insolvent.

Dit això, no hem d'oblidar que, com en qualsevol altre cas, La rescissió del contracte es pot justificar sempre que una de les parts hagi comès un incompliment. La legislació sobre insolvència distingeix, per tant, entre si l'incompliment es va produir abans o després de la declaració d'insolvència. Si l'incompliment es va produir abans de la declaració, aquest dret només es pot exercir en els casos en què el contracte és de caràcter continu; la reclamació del creditor, així com la indemnització pels danys causats per aquest incompliment, es consideraran reclamacions concursals; per contra, si l'incompliment es va produir després de la declaració d'insolvència, qualsevol de les parts pot presentar una reclamació, i la reclamació, juntament amb qualsevol indemnització corresponent, es considerarà una reclamació contra la massa concursal.

En qualsevol cas, l'acció de rescissió s'ha de presentar davant del jutge d'insolvència i es tramitarà d'acord amb els procediments dels procediments d'insolvència. Un dels nous desenvolupaments més destacats derivats de la transposició de la Directiva sobre marcs de reestructuració preventiva és la inclusió de l'article 164 de la TRLC, és a dir, pel que fa al Execució del contracte no complert, facultant la part insolvente o els administradors concursals a oposar-se, en interès del procediment concursal, a la continuada validesa del contracte incomplert amb l'especialista, en el cas que la incompliment s'hagi produït posteriorment, en aquest cas s'haurà d'oferir al creditor el pagament amb càrrec a la massa dins dels tres mesos següents a la data de la sentència per les quantitats degudes en concepte dels serveis prestats; Aquesta mateixa disposició s'estableix en el context de la preinsolvència, concretament en el Article 598 de la TRLC.

En conclusió, Un estat de preinsolvència o insolvència no comporta, ni pot comportar, per si mateix, la rescissió d'un contracte. Atès el principi que regula la validesa continuada dels contractes, tal com s'estableix en la legislació sobre insolvència, tant en les fases prèvies a la insolvència com en les fases d'insolvència, la resolució d'un contracte ha de, en qualsevol cas, basar-se en un incompliment de les obligacions del deutor. Per tant, Qualsevol clàusula que estableixi que el contracte s'ha de resoldre per la raó que una de les parts es troba en procediments d'insolvència o en procediments preinsolvència es considerarà nul·la i sense efecte per operació de la llei i es tractarà com si mai no hagués estat inclosa..