La prestació compensatòria per separació o divorci, una figura mal entesa

Quan s'inicia un procediment de separació o divorci, sempre hi ha molts dubtes per ambdues parts, però una de les més comunes és la de voler reclamar una prestació compensatòria per haver-se dedicat més a la casa i als nens però ara veurem perquè aquest tipus de compensació no té aquesta comesa.

La prestació compensatòria la trobem a l'art. 233.14 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) i està destinada al cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada. Aquesta prestació no pot excedir el nivell de vida que gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte que el dret d'aliments dels fills és prioritari. El que es tracta és d'equilibrar el nivell econòmic que existia durant el matrimoni i conseqüentment es determina cada mes per la qual cosa la quantia ve establerta pel salari que rep el que està obligat a abonar-la.

Per tant, no s'articula per assolir la igualtat econòmica entre els qui se separen o divorcien, si no simplement es preveu perquè el cònjuge que queda en pitjor situació econòmica durant els primers anys després de la separació o divorci (en l'actualitat normalment els jutges la limiten a 3 o 4 anys) pugui tenir un suport econòmic per part de l'excònjuge que estava.

El que es busca és una ajuda delimitada en el temps ja que cada excònjuge a la llarga ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix i no dependre econòmicament de per vida de la seva exdona/o existint sempre excepcions com per exemple en cas que la persona ja no pugui tornar a reincorporar-se al mercat laboral a causa de la seva avançada edat.

Aquesta prestació sovint es confon amb la compensació econòmica per raó de treball (art. 232.5 CCCat) que està pensada en els casos en què un dels cònjuges s'ha dedicat exclusivament a la criança dels fills, la cura de la llar o ha treballat per a l'altre sense retribució o amb una retribució insuficient. la separació o el divorci, sempre que estiguin casats en règim de separació de béns. Aquesta indemnització es calcula sobre la base dels increments patrimonials de cada cònjuge tenint com a límit la quarta part de la diferència entre els increments dels patrimonis de tots dos i atenent les regles de càlcul de l'art. 232.6 CCCat.

Elisabet Gratti
Àrea civil, dret de la persona, família i successions,
i contractació i negociació