Tributació dels reemborsaments relatius a les clàusules sòl
El BOE de 21 de gener de 2017 va publicar el Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl per possibilitar la solució de controvèrsies entre consumidors i usuaris en relació amb els contractes de préstec amb garantia hipotecària que contenen les denominades «clàusula».
En aquest article analitzarem exclusivament les conseqüències fiscals de la recuperació d'aquestes quantitats amb l'aplicació d'aquesta norma.
El RDL introdueix una disposició addicional quaranta-cinquena a la Llei de l'IRPF (Llei 35/2006, de 28 de novembre) que regula els efectes fiscals derivats de la devolució, per les entitats bancàries, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de clàusules sòl, tant si deriven d'acord celebrat entre les parts. Aquests efectes són:
- Les esmentades quantitats retornades no s'han d'integrar a la base imposable de l'impost.
- Tampoc no s'han d'integrar a la base imposable els interessos indemnitzatoris relacionats amb aquests -fins a l'entrada en vigor d'aquest RDL, aquests interessos es qualificaven com a guany patrimonial, i el contribuent l'havia de declarar com a tal-.
- Supòsits de regularització tributària:
- Si aquests interessos hagueren format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions de comunitats autònomes, ja que s'haurà perdut el dret a la seva deducció. Així, caldrà incloure els imports deduïts a la declaració de l'IRPF de l'exercici en què es pacti o resolgui judicialment o arbitralment la controvèrsia, sense inclusió dels interessos de demora. Fins a l'aplicació del RDL, la Llei de lIRPF obligava a computar els interessos de demora. S'exceptua de l'anterior el supòsit en què les quantitats a retornar es destinin directament a minorar-amortitzar-el principal del préstec, no havent de regularitzar aquestes deduccions.
- Si els esmentats imports haguessin estat despeses deduïbles (capital immobiliari o activitat econòmica), aquests perdran aquesta consideració, per la qual cosa s'hauran de presentar declaracions complementàries dels corresponents exercicis no prescrits -de 2012 en endavant-, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec, tenint termini per a la presentació des de la data de l'acord, sentència o laude fins a la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació de l'IRPF. En canvi, fins a l'entrada en vigor de l'esmentat RDL, aquestes declaracions complementàries havien d'incloure recàrrecs d'extemporaneïtat i interessos de demora, si escau.
Per tant, a mode de resum podem concloure que no és procedent incloure a la declaració de l'IRPF les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució d'interessos pagats ni els interessos indemnitzatoris reconeguts, per aplicació de clàusules sòl dinterès.
En canvi, com a excepció de l'anterior, sí que caldrà regularitzar la seva situació tributària per a aquells contribuents que, o bé es van aplicar la deducció per adquisició en habitatge habitual -mitjançant l'oportuna inclusió d'aquests imports a la declaració tributària, sense interessos de demora- o bé es van aplicar com despeses deduïbles del capital immobiliari o dactivitat econòmica -mitjançant declaracions complementàries d'exercicis no prescrits, eliminant aquestes despeses, sense sanció, recàrrecs o interessos-.
Finalment, destacar que si el contribuent ja hagués regularitzat aquestes quantitats podrà instar la rectificació de les seves autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.
Andreu Fernández
Assessorament fiscal previ a un litigi
Procediments fiscals